“És veritat que ara hi ha més mares al capdavant dels grups locals de la Xarxa, però el que no canvia en els darrers 25 anys, és que són les famílies senceres que impulsen les programacions de teatre familiar des del voluntariat social”. Són paraules del president de la fundació La Xarxa, Lluís Hereu. Una entitat privada que promou la llengua i la cultura catalana a partir de la programació d’espectacles familiars arreu de Catalunya. Repassem amb ell el paper de La Xarxa en el món de les arts escèniques familiars a Catalunya ara que cumpleix els 25 anys des de la seva fundació.

La Xarxa és una entitat sense ànim de lucre que, des de la seva creació l’any 1995, té com a objectiu acostar la cultura arreu del territori a través del teatre familiar. La Fundació compta amb més d’una cinquantena de grups locals formats per 340 voluntaris que s’encarreguen de programar un circuit estable de teatre als seus respectius municipis. Aquest circuit ja compta amb 85.000 espectadors l’any i hi tenen cabuda més de 150 companyies. Per tant, la feina voluntaria dels grups de La Xarxa beneficia tant als nens i les nenes de Catalunya com a les companyies de teatre familiar.

• Facebook
• Twitter
• Google+
• Pinterest

Imatge d’arxiu de Lluís Hereu, president de la Fundació la Xarxa.

“L’essència del que és avui dia La Xarxa naix als anys 70 de la mà d’activistes culturals com el senyor Francesc Clua, de Terrassa, que va decidir portar el teatre familiar, aleshores “infantil” fora de Barcelona, per dónar oportunitat a tot el territori català. Així, a l’ampara d’Ã’mnium Cultural, perquè promoure la llengua i la cultura catalana sempre ha sigut un valor fundacional, va nèixer Rialles de Catalunya”, explica en Lluís.

Posant-nos en context històric, als anys 70, el català era una llengua tolerada però no benvolguda i molt menys impulsada, al punt de mira del règim franquista.

Per tal de donar suport a la cultura i la llengua catalana, es va crear als municipis de Catalunya un grup de famílies voluntàries que s’encarregaven d’omplir un gran buit als ajuntaments d’aleshores: programar espectacles per als més menuts de casa. Ho van començar a fer en el marc de les Festes Majors. Així va ser, gràcies a l’esforç, visió i temps d’aquelles famílies catalanes, a l’empara d’Ã’mnium Cultural, com es va començar a genererar el que avui dia ens sembla tan normal, i és que les regidories de Cultura tinguin en compte els infants en la programació de les Festes Majors i dels teatres municipals. En la seva maduresa, Rialles es va dividir. Als anys 90, un grup de voluntaris va decidir escindir-se d’Ã’mnium Cultural perquè, segons Lluís Hereu, “Ã’mnium estava aleshores en el punt de mira d’Hisenda perquè des de Madrid volien fer-li mal sí o sí. Amb les seves raons, van voler unificar els fons municipals que rebien els grups locals i n’hi havia que volien seguir tenint la llibertat de decisió i independència, així que vam seguir camins diferents”. I va nèixer la Fundació Privada Catalana d’Espectacle Infantil i Juvenil de Catalunya, La Xarxa.

El Lluís Hereu, actual president de La Xarxa, és membre fundacional i pertany al grup de Palafrugell on “hem tingut sort de comptar sempre amb relleu en el temps”, explica.

• Facebook
• Twitter
• Google+
• Pinterest

“El voluntariat i l’associacionisme ha sigut sempre una característica identitària de la societat catalana i és cert que en aquests anys hem vist com es reduia. Hi ha grups de Xarxa locals que han desaparegut perquè la gent ja no està tan implicada en la vida social i la comunitat. També ha influit en aquest anar a menys que es va crear la figura de tècnic de Cultura als ajuntaments, que han professionalitzat la programació obviant la important tasca de cohesió social i comunitat que aporta el grup Xarxa. Això ha fet que disminueixin i desapareguin en alguns indrets”, lamenta Hereu, qui segueix: “Però celebrem que en molts altres hi ha renovació generacional i molta implicació”.

En aquest relleu generacional i evolució del voluntariat es dóna la circumstància que les mares joves, que s’organitzen per whatsApp i  publiquen a Instagram amb destresa són ara les que impulsen l’activitat dels grups de Xarxa, encara que, com diu Hereu “sense els pares que s’encarreguen dels fills i filles, tampoc podriem fer-ho. El cas és que és cert que hi ha hagut un canvi en aquests 25 anys. Que abans eren els homes que anaven a les reunions mentre les dones guardaven de la família, i ara potser són més actives elles, tot i que voldria destacar que a la Xarxa mai hem fet distinció de gènere: som persones voluntàries a favor de la llengua i la cultura”.

L’Anna Llord lidera el grup Xarxa de Cervera i és voluntària des del 2007, en la seva època d’estudiant. Ara és mare de dos fills i tota la família s’implica en la programació i organització dels espectacles per a públic familiar del municipi. “A Cervera sempre hi ha hagut molt associacionisme i estem acostumats al voluntariat. Aquesta implicació fa poble. Jo estic implicada per moltes raons, però una és perquè em motiva aportar el meu granet de sorra en aconseguir que el teatre familiar deixi de ser considerat de segona divisió”. L’Anna i el Lluís coincideixen en aquesta reivindicació: “Els caixets que es paguen a companyies de teatre familiar són inferiors de les companyies que no tenen l’etiqueta de familiar. És injust. Hi han produccions millors, fins i tot, que les de teatre per adults”.

• Facebook
• Twitter
• Google+
• Pinterest

Imatge del grup de voluntaris de la Xarxa a Cervera.

L’Anna comenta que al grup local Xarxa Cervera es divideixen les tasques i que la de xarxes “la fa una nena, que ja no ho és tant, que és filla de voluntària i que ha crescut veient els espectacles que programàvem. Això ens agrada que s’impliquin quan creixen”. Tot i que la seva feina és voluntària, l’Anna apunta que “fem feines semiprofessionals invertint el nostre temps lliure i a vegades dol escoltar com algunes famílies critiquen l’espectacle o la organització”.

Si els vostres fills i filles van al teatre amb l’escola, segurament que en molts casos ho puguin fer gràcies a la tasca dels grups locals de Xarxa, ja que amb la seva campanya “L’escola va de bolo”, iniciada al 2004, ja s’han beneficiat més de 2.000 alumnes d’aquest programa escolar. En aquests 25 anys, la Xarxa, a més a més de crear un circuit de programació estable impulsant les arts escèniques com a eina de transmissió de la llengua i la cultura catalana, han organitzat el Tast d’Espectacles Familiars, que l’any passat en confinament es va fer virtual, i les mostres com el FitKam de Montmeló i el FIT de Cerdanyola, aquest darrer, bianual, que és un aparador per a companyies i una oportunitat per a les famílies catalanes de gaudir de bons espectacles.

Si voleu descobrir més informació sobre la Xarxa o interesar-vos per ser voluntaris al vostre municipi, podeu clicar aquí.